Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vescomtat de Llemotges
Història
Territori feudal dins el comtat de Llemotges (o Llemosí), centrat en la ciutat homònima.
Fou cedit pel comte Ramon I de Tolosa i de Llemotges al seu fill Fulcoald I de Llemotges mort vers el 886, que el 852 ja havia estat associat pel seu pare al govern d’aquest comtat Fou succeït pel seu fill Hildebert I de Llemotges mort vers el 904, i aquest pel seu fill Hildegar I de Llemotges mort vers el 945, que hom considera el primer vescomte efectiu de Llemotges, car en realitat els anteriors eren comtes
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…
comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…
Iugoslàvia
Nom que rebé de 1929 a 2003 l’Estat del S d’Europa constituït el 1918, que ocupava la part central i N dels Balcans.
Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…