Resultats de la cerca

Orginàriament fou un comtat que el 1385 passà al comte Robert I del Palatinat del Rin mort el 1390 Des del 1410 aquest ducat fou regit per una branca dels electors del Palatinat, que del 1681 al 1718 estigué unida personalment al regne de Suècia Des del 1795 fins al 1814 estigué en mans dels francesos, i el 1814 fou incorporat al regne de Baviera

Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa s V aC Al s II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al s VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs

És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial

Comtat des del s IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment, incorporat…

És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a la casa de Savoia, la qual…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol…

Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns,…

Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…