Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Terra de Wilkes
Territori de l’Antàrtida, al S d’Austràlia.
Hom hi descobrí expedició Byrd, 1947 una zona bastant extensa sense glaç Rep el nom de l’explorador Charles Wilkes
mar de Weddell
Mar
Mar de l’Antàrtida, entre la Terra de la Reina Maud i la península Antàrtica, que limita al S amb els bancs de glaç de Lasitev i Filchner.
Pren el nom de l’explorador britànic James Weddell Oostende 1787 — Londres 1834, que l’explorà en el seu tercer viatge
mar de Bellingshausen
Mar
Mar adjacent a l’oceà Antàrtic, entre la Terra d’Alexandre I i la península de Thurston.
Un doble sistema de corrents condiciona la distribució de la temperatura i la salinitat Rep el nom de l’explorador Fabian Gottlieb von Bellingshausen
illa de Barentsz
Illa
Illa de l’arxipèlag Svalbard, entre l’illa de Spitzbergen i la d’Edge.
La costa occidental, en general lliure de glaç, a diferència de l’oriental, és escarpada Rep el nom de l’explorador holandès Willem Barentsz, que descobrí l’arxipèlag el 1596
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
pol sud
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud sud.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929