Resultats de la cerca

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a…

Habitada ja en temps prehistòrics, el poblament es desplaçà de la planura a un pujol veí i, a l’època micènica, adquirí un gran desenvolupament A partir dels s VIII-VII aC, la ciutat passà a ocupar el segon lloc en la lliga de les ciutats beòcies, després de Tebes, davant la qual sucumbí el 368 aC Reconstruïda amb l’ajut dels foceus 353 aC, a l’època romana, Sulla hi derrotà les forces de Mitridates VI 68 aC Prop d’ella, la Companyia Catalana lliurà el 1311 la batalla del Cefís, contra els cavallers francs Conserva restes molt importants dels períodes prehistòric, protomicènic un…

Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al s X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari 1473…

Centre industrial tèxtil, mobles, metallúrgia Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàllies Bisbat des del s III A la caiguda de la Gàllia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi el 527 fou presa pels francs Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya s X, la ciutat experimentà un renaixement Conserva importants monuments galloromans les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues muralles les ruïnes…

Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al s V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou reincorporada…

Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del s IX fins a la primera meitat del s X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del s XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

El nom, d’origen llatí, evolucionà fins a donar el de Dinamarca

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc emplaçada…