Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Quirinal
Turó
Un dels set turons de Roma, el més septentrional, al cim del qual, a l’antigor, hi havia un temple dedicat al déu Quirí
.
Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de…
baronia de Roccapalumba
Història
Jurisdicció feudal a Sicília confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715.
El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro
Adul·lam
Ciutat
Ciutat estat de Canaan, a la vora de la qual hi havia unes coves on s’amagà David quan fugia de Saül.
Judes Macabeu, havent aplegat l’exèrcit, hi celebrà una assemblea per tal d’oferir un sacrifici expiatori per als qui moriren durant la batalla de Gòrgies, guanyada pels jueus
gran ducat de Würzburg
Història
Territori creat com a electorat arran de la pau de Pressburg (1805) sobre l’antic bisbat de Würzburg (que havia estat secularitzat el 1801 i lliurat a Baviera el 1803), i tot seguit convertit en gran ducat, atorgat al gran duc Ferran III de Toscana, que havia perdut aquest gran ducat i era aleshores elector de Salzburg.
El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg
Lauraguès
Territori llenguadocià amb capital a Castelnaudari.
El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona
Brauró
Lloc de l’antiga Àtica, un dels que presenta restes de poblament cronològicament més reculades de la regió: hi han estat trobats vestigis neolítics i del període hel·làdic, equivalent a l’època micènica.
A l’època clàssica grega hi havia un temple dedicat a la deessa Àrtemis
república Partenopea
Història
Estat creat pel Directori francès, per mitjà del general Championnet, al regne de Nàpols (gener-juny de l’any 1799), per formar-hi un règim favorable a França, que havia envaït el territori.
Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol
Calaurea
Illa
Illa grega, al nord del Peloponès, a la boca del golf Sarònic.
Avui és unida a l’illa de Boros Hi havia un temple dedicat a Posidó, on Demòstenes s’emmetzinà
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…