Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
el País de Salt
Comarca del Llenguadoc, situada entre el Donasà al S, la Fenolleda a l’E, el Rasès al NE, i el País de Foix al NE i W.
Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al segle IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al segle XII El 1258 fou un dels territoris que…
principat de Frísia Oriental
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin — Westfàlia.
Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia,…
comtat de Homburg
Història
Territori del Sacre Imperi que, el 1502, passà als landgravis de Hessen
-Homburg.
El 1866 fou incorporat a Prússia
ducat de Saxònia-Eisenach
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1572 a favor de Joan Ernest I (mort el 1637), fill segon del duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1671, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Marksuhl
landgraviat de Hessen-Kassel
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’Alt Rin.
El 1803 esdevingué electorat de Hessen i el 1866 fou incorporat a la corona de Prússia
comtat de Goceà
Història
Territori del regne de Sardenya concedit el 1338 al jutge Marià IV d’Arborea.
Fou incorporat a la corona el 1478 per la rebellió del jutge Lleonard II d’Arborea
ducat de Saxònia-Altenburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia, el 1573, per a Frederic Guillem I (mort el 1602), fill del duc Joan Guillem I de Saxònia-Weimar.
El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia
vescomtat de Zuberoa
Història
Territori del ducat de Gascunya erigit vers el 1023 amb la vila de Maule com a centre, a favor de Guillem I, que era vescomte en part de Lavedan i fill del vescomte Fortaner I de Lavedan.
L’any 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es féu vassall del rei de Navarra per la senyoria de Maule Els vescomtes de Zuberoa a inicis del s XIV empraren com a cognom el de Mauléon El 1306 fou incorporat a la corona francesa
ducat de Saxònia-Marksuhl
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1662, a favor de Joan Jordi I (mort el 1686), fill tercer del duc Guillem I de Saxònia-Weimar.
Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar
bisbat de Bamberg
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de Francònia.
S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803