Resultats de la cerca

És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…

És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia, construí una…

La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški c 2230-1850…

El temple del seu déu, Herišef —assimilat pels grecs a Hèracles—, és documentat des de la segona dinastia Fou capital d’Egipte durant el període heracleopolità

Cal situar entre els segles IX i VII aC el seu període de màxima importància Fou conquerida i saquejada pel rei Giges, de Lídia ~665 aC Hom ha pretès que fou la pàtria d’Homer

Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…

Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà

Al segle VII aC tingué un període d’esplendor i fundà Selinunt 628 aC Posteriorment fou conquerida per Geló de Siracusa segle V aC, i anà perdent importància, fins que Marcel la destruí 214 aC En el seu emplaçament han estat conservades les ruïnes d’una vila neolítica fortificada i diversos edificis de l’època hellenística

Dóna nom a un període del Paleolític superior Magdalenià El jaciment inclou instruments fets de banya de ren, com un bastó amb relleus de caps de cavall i un bisó ambdós al Musée des Antiquités Nationales, a Saint-Germain-en-Laye Hom hi ha trobat també dos relleus en la roca que representen dues dones estirades, d’un estil esquemàtic