Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Gennargentu
Massís
Massís del centre de Sardenya.
El punt culminant és Punta La Marmora 1 834 m, altitud màxima de l’illa Hi predominen les roques cristallines i volcàniques
Biarritz
Aspecte de la platja de Biarritz
© CIC-Moià
Ciutat
Ciutat del Lapurdi, País Basc, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, vora el golf de Biscaia.
Port de pesca Centre turístic situat damunt una punta rocallosa que separa dues platges de sorra, té un clima suau durant tot l’any És una estació balneària i té aeroport internacional
el Far de Messina
Extrem nord-oriental de Sicília i el punt més pròxim a la costa de Calàbria, de la qual el separa l’estret de Messina.
A la punta del Far , l’extremitat més oriental del cap Peloro, hi ha, des de temps antic, un far Aquest punt és considerat la partió del regne de les Dues Sicílies
agulla Du Midi
Vista nocturna de l’agulla Du Midi (2013)
Alain Towner
Cim
Cim del massís del Mont Blanc, a l’Alta Savoia (3.842 m).
Hom hi pot accedir des de Chamonix mitjançant tres aeris consecutius i un ascensor Des d’allí, un altre aeri permet d’arribar a la punta Heilbroner, a l’altra banda del massís del Mont Blanc, tot travessant la Mer de Glace
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
golf de Tàrent
Golf
Golf de les costes meridionals de la península itàlica, a la mar Jònica, entre el cap Colonne (Calàbria) i la Punta Ristola (Pulla).
A la part septentrional hi ha la ciutat de Tàrent
mar de Mirto
Mar
Nom donat en l’antiguitat a la part de la mar Egea compresa entre l’Àtica (o la punta meridional de l’illa d’Eubea), la Lacònia i les Cíclades.
El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea
badia de Bourgneuf
Badia
Badia de la costa atlàntica de França, que s’estén al sud de la punta de Saint-Gildas (Beg Sant Weltaz) i és tancada al sud-oest per les illes del Pilier i de Noirmoutier.