Resultats de la cerca

Neix als Alps i recorre, encaixat, les valls de Tignes i Tarentaise Abans d’arribar a Grenoble, on rep el Drac, passa pel Grésivaudan Desguassa al Roine, al nord de Valença, El curs superior és de règim nival, i l’inferior, nivopluvial

Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de Pinsk, Petrikov…

Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…

Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i Szczecin L’…

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…