Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
mur d’Adrià

Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia
Judea
Història
Regió històrica del sud de Palestina, entre la mar Morta i la Mediterrània.
En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967
Nicomèdia
Ciutat
Ciutat de la Bitínia, a la Propòntide (mar de Màrmara), prop de l’actual població turca d’Izmit.
Construïda el 264 aC per Nicomedes I, al lloc d’una antiga colònia megàrica destruïda per Lisímac, fou capital del regne de Bitínia, i després del 74 aC de la província romana del Pont i la Bitínia Plini el Jove hi residí, i fou també la seu predilecta de Dioclecià, que l’embellí amb basíliques, palaus, pòrtics, buleuteris, etc Fou saquejada pels escites al segle IV S'han conservat les ruïnes de les muralles i torres de la ciutat i de l’acròpolis i altres edificacions de l’època romana
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi
Libúrnia
Història
Antic nom del territori de la costa adriàtica oriental.
Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes
Langres
Ciutat
Ciutat del departament francès d’Alt Marne, França.
Hi ha restes de fortificacions, una porta romana de l’època de Marc Aureli, torres dels segles XIV-XVII i una ciutadella del segle XIX La catedral és d’estil cistercenc segle XII
Barumini
Poblat de la cultura nuràgica de Sardenya, 60 km al N de Càller, completament excavat, el més ben conegut d’aquesta cultura.
És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56
Sarrebourg
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament del Mosel·la, França.
Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edat mitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766
Villa Farnesina
Barri
Vil·la del barri romà del Trastevere, construïda per al banquer Agostino Chigi (1509-11).
És obra de Peruzzi i Rafael i fou decorada per aquest i els seus deixebles Les excavacions efectuades al jardí, el 1878, permeteren de descobrir-hi una villa romana del s I, on hom trobà pintures i estucs d’època hellenística
Melun
Ciutat
Ciutat de França, capital del departament de Sena i Marne, a ambdues ribes i en una illa (la ciutat vella) del Sena.
És un centre residencial Hi ha indústries tèxtils, lleteres i farmacèutiques Població celta i romana Melodunum , fou després un comtat franc, que el 1016 passà al domini de la corona francesa Hi ha l’església romanicogòtica de Notre-Dame segle XI
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina