Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
plana Pannònica
Gran plana de l’Europa central, que no supera enlloc la cota dels 200 m, situada entre els Alps orientals i els Alps Dinàrics a l’W i al S, i els Carpats al N i a l’E.
Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal
desert d’Aràbia
Desert que constitueix el nucli de la península Aràbiga; és una de les regions desèrtiques més grans del món.
És limitat al nord pel desert de Síria, a l’oest per la zona muntanyosa d’Al-Hiǧāz, al sud per part de l’anterior regió muntanyosa i la costa de l’oceà Índic, i a l’est pel golf Pèrsic Es tracta d’un altiplà que s’abaixa progressivament d’oest a est fins al golf Pèrsic El desert és format per diverses unitats el desert de Bādiyat al-Šām, al nord, és una regió plana, en part formada per desert i en part per estepa més al sud, hi ha el gran desert d’Al-Nafūd, i continua cap al sud-est per la gran extensió de desert de Rub'al-Hālī, que ocupa la major part de l’Aràbia interior A l’…
Carpats

Fotografia panoràmica de la serralada dels Carpats, a Vysokiy Verh
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i Eslovàquia Continuen…
Iugoslàvia
Nom que rebé de 1929 a 2003 l’Estat del S d’Europa constituït el 1918, que ocupava la part central i N dels Balcans.
Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…
Aràbia
Un oasi al desert d’Al-Dahna, a Aràbia
© Fototeca.cat
Península de l’extrem sud-occidental d’Àsia, entre la mar Roja i el golf Pèrsic.
Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…