Resultats de la cerca

La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània

Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est

Comprenia els departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena La capital era Poitiers Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives occitanes d'Aquitània i el Llemosí en la regió de Nova Aquitània

Comprenia els departaments de Calvados, Manche i Orne La capital era Caen Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de l'Alta Normandia en la nova regió administrativa de Normandia , que coincideix amb l'antiga regió històrica

Comprenia els departaments d’Eure i Sena Marítim La capital era Rouen Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de la Baixa Normandia i donà lloc a la nova regió administrativa de Normandia , coincident amb l'antiga regió històrica

Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània

La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània

El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional  Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan…

De límits imprecisos i controvertits, és centrada per la gran plana picarda, de terrenys cretacis molt anivellats, amb aspecte uniforme i on les escasses elevacions no superen mai els 200 metres Les valls, producte d’una erosió recent, representen un element diferenciat del paisatge, amb la seva forma de llarg corredor, emplenat per una espessa capa de torba L’agricultura és molt racionalitzada, amb el blat, el moresc, la bleda-rave sucrera i les hortalisses com a productes principals És força desenvolupada l’explotació ramadera, bovina i porcina, proveïdora de la propera regió parisenca Els…

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en  cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb hiverns molt freds L’evolució…