Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Sant Joaquim de la Menadella
Ermita
Ermita del municipi de Forcall (Ports), meridional de la serra de Menadella, prop de la masia de la Menadella
.
Sant Domènec
Santuari
Santuari del municipi de Vallibona (Ports), a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol.
Conserva un retaule del s XV A l’altra banda del riu s’estén el bosc de Sant Domènec
Sant Cristòfol de Saranyana
Santuari
Santuari del municipi de la Todolella (Ports), dins l’antic terme de Saranyana, a 1104 m alt., al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Romblon
Illa
Illa de les Filipines, a la mar de Sibuyan, entre les illes de Sibuyan i Tablas, a la regió de Tagalog Meridional.
La capital és Romblon
Pasay
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines.
Ciutat satèllit de Manila, forma la seva àrea metropolitana Centre residencial Té aeroport internacional
Parañaque
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, situada a la costa SE de la badia de Manila.
L’expansió urbana de Manila l’ha convertit en suburbi meridional d’aquesta ciutat Té l’aeroport internacional de Manila a l’E, en una antiga base militar aèria dels EUA De llarga tradició pels brodats a mà, que actualment continuen amb caràcter d’indústria domèstica, també la pesca hi és activitat important
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles
Palos
Masia
Masia del municipi de Morella (Ports), uns 6 km a l’E de la ciutat; prop seu hi ha l’església del Roser.
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Portell de Morella
Portell de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al SW de la comarca.
El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…