Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bandar-e Khomeyni
Ciutat
Ciutat de l’ostān del Khūzestān, Iran, al golf Pèrsic.
És un dels ports més importants de l’Iran i estació terminal del ferrocarril transiranià Té aeroport
Bandar Anzali
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Gīlān, a la vora de la mar Càspia (55.500 h).
És un centre pesquer amb indústries derivades, especialment de preparació del caviar És també port comercial i militar i una estació balneària Té aeroport
Urmia

Vista aèria d’Urmia
Asian Mayors Forum
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Occidental, Iran.
Centre agrícola d’una plana fèrtil, a 1390 m d’altitud i prop del llac d’Urmia , produeix gra, fruita, cotó i tabac Té aeroport
Ābādān
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān, a l’illa d’Ābādān, al delta comú del Kārūn i el Shaṭṭ al-‘Arab, prop del golf Pèrsic.
L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport
Ahvāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Khūzestān, a l’Iran, vora el Rūd-e Kārūn.
Important centre de comerç àrab en l’època medieval, es desenvolupà ràpidament durant el s XX a causa de la seva situació vora el ferrocarril transiranià de Bändar-e-Shāhpūr a Teheran, i de la seva proximitat als camps petrolífers de la província constitueix el punt de trànsit entre el transport fluvial i ferroviari de la costa i de la carretera a Ābādān, Al-Basra i Khorramshähr És el centre de convergència dels oleoductes del Khūzestān septentrional a Ābādān Té universitat i aeroport El 1980, durant la guerra iranoiraquiana, les seves indústries i les línies de comunicació foren…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la…
Teheran

Teheran. Monument a Shah el-Shah.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iran i de l’ostān homònim.
Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades L’…
Beirut
Ciutat
Capital del Líban i del muḥnfaẓa homònim.
Situada a la costa mediterrània, al peu de les muntanyes del Líban, gaudeix d’un clima mediterrani La ciutat, que comprèn el nucli primitiu, format pels barris àrabs i turcs, i la part nova, construïda a l’estil europeu, és essencialment un centre administratiu, comercial i financer el port s’aprofita de la lentitud del transport a través de la mar Roja És també un nucli industrial, on hi ha concentrat el 43% de tota la indústria libanesa alimentària i tèxtil, especialment de la seda Nus ferroviari i entroncament de carreteres, té també aeroport internacional És un centre cultural i d’…
Líban

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…