Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Guadeloupe

Illa de Turks i Caicos
Nicolas Loison (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de les Petites Antilles, 600 km al N de la costa d’Amèrica del Sud, que constitueix un departament francès d’ultramar.
La capital és Basse-Terre L’illa de Guadeloupe és dividida en dues parts per un braç de mar Rivière Salée la Basse-Terre, de formació volcànica, i la Grande-Terre, de terrenys calcaris Hi ha conreus de canya de sucre i bananes i indústries sucreres i de destillació de rom El principal centre de comunicacions és Pointe-à-Pitre Descoberta per Cristòfor Colom 1493, fou ocupada pels francesos 1635 i explotada especialment per la Companyia de les Índies Occidentals, que implantà una economia sucrera, del cafè i cotonera, basada en l’esclavitud El 1946 es convertí en un departament d’Ultramar de la…
Grande-Terre
Illa
Illa de les Antilles franceses que forma la part oriental de Guadeloupe.
És formada per residus volcànics i estrats calcaris terciaris La capital i el port principal és Pointe-à-Pitre 26 029 h 1990 Hi ha producció de canya de sucre i ramaderia de bovins
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’ha desdoblat a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina