Resultats de la cerca

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina

Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de Rueda que s’ha desdoblat a…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i…

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…

Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça

Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina