Resultats de la cerca

El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit

Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791

És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres

Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…