Resultats de la cerca
Es mostren 2298 resultats
pla de Rialb
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels municipis de Queralbs i de Ribes de Freser (Ripollès), prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb 5 h el 1981, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb , amb característiques formacions d’estalactites
mas Revetllat
Masia
Masia del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), antiga parròquia d’Alf
.
puig de les Relíquies
Muntanya
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere
colònia Recolons
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), prop de la vila, a la dreta del Freser.
Hom n'ha rehabilitat els habitatges
pla de Cap del Rec
El pla de Cap del Rec
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà del Pirineu axial, dins el terme de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’interfluvi dels rius d’Arànser i de la Llosa.
Hi ha el refugi excursionista de Cap del Rec, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Rama
L’antic casal de Rama, substituït a la fi del segle XIX per un petit palau versallesc
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970, del de la Parròquia de Ripoll.
És situat a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l' hostal de Rama i de la masia dita la Torre de Rama
la Ral
Vista parcial de la població de muntanya la Ral (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pau de Segúries (Ripollès), situat al N del terme, a la dreta del Ter.
El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la de Sant Pau de Segúries
baga de Queràs
Bosc de la vall de Camprodon, dins el municipi de Setcases (Ripollès), al vessant nord-oriental de la serra de Pastuira, al sector de la vall alta del Ter dit vall de Carlat.
castell de Queralt
Castell
Antic castell del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt
(2 155 m alt.), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt
(2 030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.
Esmentat al s X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al s XIII passà als Pinós
Queralbs
Vista de Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…