Resultats de la cerca
Es mostren 5254 resultats
la Rodonella
Masia
Barri
Masia i barri miner del municipi de Cercs (Berguedà), al N del poble i a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella, proper a les mines de lignit.
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
Roca de Togores
Caseria
Caseria del municipi de Favanella (Múrcia), dins la zona de llengua catalana del Carxe, prop de la Canyada de la Llenya.
Riu de Santa Maria
Riu
Poble (1 010 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la plana regada de l’esquerra del Segre, a banda i banda del seu afluent, el riu de Santa Maria.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
Mont Perdut
Cim
Cim del Pirineu axial (3 355 m), a la part central de la serralada (Pirineu aragonès), que pertany al massís de Les Tres Sorores, dins del Parc Nacional d’Ordesa (Osca).
Als seus peus hi ha la vall de Pineta i al seu vessant est neix el Cinca
la Perdiguera
Municipi
Municipi de la província d’Osca, al Somontano.
Fins el 1956 formà part del bisbat de Lleida L’església parroquial és de transició del romànic al gòtic s XIII
Perarrua
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Éssera.
Peralta de Alcofea
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, que comprèn els nuclis de Lagunarrota i el Tormillo.
Pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1956 La seva església parroquial és romànica s XIII, amb una notable portada
estanys de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina