Resultats de la cerca

Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit

Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Rupià E, Corçà SE, i Madremanya S, Sant Martí Vell W i Flaçà NW del Gironès Comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta, ja dins el terme de Flaçà La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca Els turons més alts, a l’W,…

És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres

Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…

Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…