Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Aiguablava
![](/sites/default/files/media/FOTO/Aiguablava - Begur_99-3.jpg)
Platja d’Aiguablava, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme municipal de Begur (Baix Empordà), al sud de la caseria de Fornells, dominada a ponent per la muntanya de ses Falugues.
Al voltant de la platja s’agrupa una petita caseria formada, gairebé del tot, per cases d’estiueig L’entrant de la mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquillitat han fet d’aquest indret un dels més visitats de la Costa Brava
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
Casavells
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099404.jpg)
Casavells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Corçà (Baix Empordà), a l’esquerra del Daró.
L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes
Càrcer
Priorat
Antic priorat ( Santa Maria de Càrcer
) del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit, dins del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
És esmentat ja el 844 rebé el nom de Sant Pere 889 o de Sant Pere i Santa Maria 1187 de Càrcer , bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar Al començament del s XV era quasi derruït actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Masos
Solius
Poble
Poble disseminat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina.
Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius El lloc ja és esmentat al s X l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius, cistercenc
Rigolisa
Llogaret
Llogaret del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya.
La seva població és formada per alguns ravals el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana i per cases disperses L’església parroquial Sant Jaume ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació El lloc és esmentat ja al s X
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
castell del Montgrí
![](/sites/default/files/media/FOTO/A102814.jpg)
Vista aèria del castell del Montgrí
© Fototeca.cat
Restes de la fortificació històrica al el Montgrí
, dins del municipi de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà).
El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars
Sant Climent de Peralta
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), de caràcter disseminat, dins l’antic terme de Peratallada.
L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia
Bor
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera.
És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65