Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Anes
Antic poble
Antic poble i parròquia del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.
De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes , i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Sant Pere de Gaià
Eremitori
Antic eremitori situat a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics
Sant Martí dels Castells
Caseria
Castell
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’W del municipi de Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església
Sant Esteve d’Umfred
Monestir
Petit monestir situat a la vall d’Alp (Baixa Cerdanya), prop de la Molina.
En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles
la Batllia
Petita regió de la Baixa Cerdanya, dita igualment Petita Cerdanya (i alguna vegada també Baixa Cerdanya).
Correspon a l’actual municipi de Bellver de Cerdanya, entre l’estret d’Isòvol i el coll de Saig, a l’est, i el torrent de Ridolaina i Sant Martí dels Castells, a l’oest Al s X constituïa el pagus de Talló, i formà part, a la baixa edat mitjana, del pagus de Baridà, bé que actualment hom anomena el Baridà només la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells Amb la fundació de Bellver de Cerdanya 1225 pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya fou establerta una batllia, d’on deriva el nom de la contrada
l’Alt Camp
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres en què es divideix el Camp de Tarragona
.
Cap de comarca, Valls En l’ordre físic encaixa amb l’angle que formen la serra de Miramar i l’anomenat bloc del Gaià, constituïdes ambdues en la Serralada Prelitoral Catalana En l’ordre humà coincideix amb l’àrea estricta del mercat de Valls Conté una part planera formada per sediments quaternaris, els quals comprenen la major part dels termes d’Alcover, el Milà, la Masó, el Rourell, Valls, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim i Rodonyà El basament miocènic, que suporta el Quaternari, apareix a gregal i a migdia, on es prolonga pel Tarragonès La part comarcal muntanyenca constitueix la perifèria…
Nulles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Vilabella E, Puigpelat N, Vallmoll W i la Secuita i Renau S, ambdós al Tarragonès És al sector meridional de la comarca, al SE de Valls i ja al límit amb el Tarragonès, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers Comprèn el poble de Nulles, cap de municipi, i els agregats de Bellavista i de Casafort Passa pel poble la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera i una altra l’uneix directament amb Valls a través de Bellavista També hi passa la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova i la Geltrú…
el Rourell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…
Prullans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre A més…
el Segre
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…