Resultats de la cerca
Es mostren 8935 resultats
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Miquel de l’Arn
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al límit amb el de Sentmenat, a l’W de la vila de Caldes.
És esmentada ja el 1027
Sant Miquel de Canyelles
Ermita
Ermita del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental), situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936
Sant Martí dels Castells
Caseria
Castell
Caseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’W del municipi de Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya.
El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església
Sant Martí del Congost
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt, del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental).
El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva
Sant Martí de Cerdanya
Barri
Caseria del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Sant Martí d’Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà.
Sant Martí d’Aravó
Poble
Poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora el riu d’Aravó, al límit amb el terme de Puigcerdà.
Sant Marçal de Montseny
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres