Resultats de la cerca
Es mostren 9693 resultats
illes d’Entrecasteaux
Arxipèlag
Arxipèlag volcànic de l’oceà Pacífic, al SE de Nova Guinea, que depèn de Papua Nova Guinea.
Les tres illes principals són Goodenough, Fergusson i Normanby El cacau i la copra són els principals productes agrícoles
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
Enga
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Wabag 1 500 h 1980
Embret
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa.
Éller
Éller
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 477 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat en un planell, a la vora dreta del riu Duran; l’església parroquial (Santa Eulàlia), d’origen romànic, és esmentada ja el 839.
En procedeix una majestat romànica del s XII Museu d’Art de Catalunya Fou municipi independent fins el 1962, en què s’incorporà a Bellver L’antic terme comprenia també el poble de Cortàs
torrent de Coforn
Torrent, un dels que formen la riera de Ger (Baixa Cerdanya), tributària del Segre.
Chimbu
Divisió administrativa
Província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kundiawa 4 300 h 1980
Comadovella
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), vora la riera d’Alp.
Al s XIII pertangué a la parròquia d’Ovella
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa