Resultats de la cerca
Es mostren 2773 resultats
serra Estiuèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge (2 016 m alt.), entre els colls de Bidor i de Panet, damunt la vila de Bossost.
pic d’Estanhons
Cim
Cim (2 056 m) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall d’Aran de Comenge, damunt el poble de Bausén.
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.
Er Estanho
Estany
Petit estany de la capçalera del barranc d’Es Tartèrs, al vessant septentrional de la tuca de Betren, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
Estana
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i centre de l’antic municipi de Víllec i Estana
, situat a 1 483 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí.
De la seva església parroquial Sant Climent depenia el santuari de Bastanist
serra de l’Esquella
Serra
Alineació (2 869 m alt.) de la Baixa Cerdanya (terme de Meranges) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de Campcardós (Alta Cerdanya).
serra d’Espiargo
Serralada
Serralada de la Vall d’Aran, que té el punt culminant a la tuca d’Espiargo (2 252 m) i que separa els barrancs de Salider i de Cal.
vall de Barravés
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
la Baronia
Raval
Raval de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al sud-oest de la vila.
Havia pertangut al monestir de Cuixà
serra de Bandolers
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2 617 m) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs Naut Aran, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa