Resultats de la cerca
Es mostren 3414 resultats
Pallerols
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Eugènia) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), absorbida, després de la fundació d’aquesta vila en 1177-78.
Queixans
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre.
S'allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l' Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
santuari de Quadres
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Quadres), del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), dins la parròquia d’All.
els Quadrells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de la Molsosa (Solsonès), vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).
Qom
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’ostān homònim, Iran.
Situada al sud de Teheran, la tomba-mesquita de Fàtima, germana de l’imam Resa, l’ha convertida en el centre de pelegrinatge més important dels xiïtes perses D’ençà del 1956 hom hi explota pous de petroli
Qazvīn
Ciutat
Ciutat de l’ostān homònim, Iran.
Situada en una ampla i fèrtil plana, al peu del vessant meridional del massís d’Elburz, constitueix el centre regional de comunicacions, enllaçat per carretera amb la mar Càspia i Hamadān Posseeix indústria tèxtil
el Pujol Melós
Castell
Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol) del municipi de Navès (Solsonès), 3 km al NE de Tarascó.
Pertangué fins el 1556 a l’abadia de Solsona L’església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100
el Puigpedrós
Cim
Cim (2 914 m) de la serra de Campcardós situat en la frontera francoespanyola, entre la Baixa Cerdanya i l’Alta Cerdanya.
Domina pel vessant septentrional la vall de Campcardós i pel vessant meridional els circs lacustres dels estanys de Guils, de Malniu i dels Engorgs
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina