Resultats de la cerca
Es mostren 9796 resultats
Esconsa
Masia
Masia i antic terme del municipi de Martinet (Baixa Cerdanya), al sud-est de Montellà.
Escàs
Masia
Masia i antic terme del municipi de Martinet (Baixa Cerdanya), situat damunt la vall de Bastanist, esmentat ja el 1288.
Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Escadarcs
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d’Alp.
La seva església parroquial depèn de la d’Estoll
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
Embret
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa.
Éller
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 477 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat en un planell, a la vora dreta del riu Duran; l’església parroquial (Santa Eulàlia), d’origen romànic, és esmentada ja el 839.
En procedeix una majestat romànica del s XII Museu d’Art de Catalunya Fou municipi independent fins el 1962, en què s’incorporà a Bellver L’antic terme comprenia també el poble de Cortàs
Elburz
Massís
Massís muntanyós del nord de l’Iran que separa la plana central de l’Iran de la mar Càspia.
Culmina al Damāvand 5 670 m És format per dues serralades paralleles que formen un arc tancat pel sud de la mar Càspia El vessant septentrional és més humit i cobert de bosc que el meridional, sec i pobre de vegetació
Ecbàtana
Ciutat antiga
Antiga ciutat (actual Hamadān) de l’Iran.
El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina