Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
Sant Salvador de Predanies
Santuari
Santuari del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.
El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya
Sant Romà
Castell
Antic castell del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), situat al SE del terme, als vessants del Cadí.
Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals
Saig
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Baltarga i el coll de Saig (1147 m alt.), límit oriental de la Batllia de Bellver.
Sagramorta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), esmentat el 835.
És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta , que davalla de Supermolina La seva església era dedicada a sant Vicenç El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu
Rustavi
Ciutat
Ciutat de Geòrgia, a la riba del riu Kura.
Sorgí el 1948 arran de la construcció de la fàbrica metallúrgica de la Transcaucàsia A més de la indústria del ferro hi ha també complexos químics i fàbriques de fibres químiques
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
estanys de la Pera
Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.