Resultats de la cerca
Es mostren 1979 resultats
Sanavastre
Poble
Poble del municipi de Das (Baixa Cerdanya), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre.
La seva església parroquial Sant Iscle és romànica
Saltèguet
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica l’Alta i la Baixa Cerdanya, sota l’ avetar de Saltèguet
(que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia al s XV la parròquia era dedicada a sant Martí Al s XIV és esmentat el castell de Saltèguet
Sallenç
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Bolvir (Baixa Cerdanya), a l’W del poble.
illes Sakishima
Arxipèlag
Arxipèlag japonès, a l’E de Taiwan, que té com a illes principals les de Miyako, Ishigaki i Iriomote.
La capital és Hirara
Sakai
Ciutat
Ciutat del fu d’Osaka, a l’illa de Honshū, Japó, situada al S d’Osaka.
És centre industrial tèxtil, maquinària, aparells elèctrics, refineries de petroli i portuari port complementari del d’Osaka Mausoleu Nintoku s V de 35 m d’altura, voltat d’un triple fossat defensiu
Rigolisa
Llogaret
Llogaret del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya.
La seva població és formada per alguns ravals el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana i per cases disperses L’església parroquial Sant Jaume ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació El lloc és esmentat ja al s X
vall de Ridolaina
Vall
Vall de la Baixa Cerdanya que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.
vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…