Resultats de la cerca
Es mostren 9987 resultats
el Pedró
Barri
Barri de Pi, del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del poble.
Pedra
Vista de Sant Julià de Pedra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SE de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
L’església de Sant Julià, romànica segle XI, es troba en estat ruïnós Fou declarada 1984 monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya
la Pardinella
Església
Masia i antiga església del municipi de Das (Baixa Cerdanya), al S del poble.
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Pallerols
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Eugènia) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), absorbida, després de la fundació d’aquesta vila en 1177-78.
Queixans
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre.
S'allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l' Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt
santuari de Quadres
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Quadres), del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), dins la parròquia d’All.
el Puigpedrós
Cim
Cim (2 914 m) de la serra de Campcardós situat en la frontera francoespanyola, entre la Baixa Cerdanya i l’Alta Cerdanya.
Domina pel vessant septentrional la vall de Campcardós i pel vessant meridional els circs lacustres dels estanys de Guils, de Malniu i dels Engorgs
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h