Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
canal d’Aragó i Catalunya
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…
Ger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…
Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…
Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S'estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…
Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
Montellà i Martinet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet 30,5 km 2 el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant 2325 m, seguint vers ponent pel pic de Comabona 2547 m, el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera 2604 m, la Roca Punxenta o del Migdia 2591 m, la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall 2563 m En definitiva i per aquest límit meridional…
Torres de Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén al sector de ponent de la comarca, a la vall del Segre, entre Sudanell i Aitona Limita amb els termes segrianencs d’Alcarràs i Sudanell al N, de Sunyer a l’E, de Sarroca de Lleida i Aitona al S, de Soses a l’W, i amb un petit sector del de Fraga Baix Cinca, al SW El territori del vessant dret de la vall que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de…
Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…