Resultats de la cerca
Es mostren 2367 resultats
vall Tova
Vall de la Baixa Cerdanya, tributària, per la dreta, del Segre, que davalla de la serra de Campquerdós o puig Pedrós (2 911 m), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya —i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2 802 m)—, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció NS i és drenada pel riu Duran o riu de la vall Tova , que aflueix al seu collector prop de Baltarga Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte
collada de Toses
Collada
Depressió (1 800 m) de l’alineació pirinenca de direcció W-E.
S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril…
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
el Torrent
Caseria
Caseria del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), fins el 1969 del de Queixans.
Torregassa
Hostal
Masia
Masia i antic hostal del municipi d’Olius (Solsonès), al límit amb el de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa
.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa , que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població
la Torre de Riu
Paco Esteban (CC BY-SA 2.0)
Masia
Castell
Antic mas d’Alp (Baixa Cerdanya), a la sortida de la vall d’Alp, a la dreta del riu d’Alp, transformat el 1896 en castell, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d’Ovella.
Torredenegó
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), al SE del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis i un portal interessants
la Valira
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Urús (Baixa Cerdanya), a l’E del poble, al límit amb el terme de Das, vora el torrent de la Valira
, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant septentrional de la Tosa i després de constituir el límit entre els municipis d’Urús i de Das, i de passar vora Das, Mosoll i Sanavastre, s’uneix al seu col·lector aigua amunt del santuari de Quadres.
Urús
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…
Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S'estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…