Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Sant Salvador de Predanies
Santuari
Santuari del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.
El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya
Sant Salvador
Santuari de Sant Salvador, d’origen romànic, a migdia de la ciutat (Garrigues)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Borges Blanques (Garrigues), al S de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa.
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Sant Romà
Castell
Antic castell del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), situat al SE del terme, als vessants del Cadí.
Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i Orsera Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals
Sant Miquel de la Tosca
Ermita de Sant Miquel de la Tosca, a Vilosell
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi del Vilosell (Garrigues), al vessant N de serra de la Llena, a la capçalera del riu Set.
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), al N de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç
.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Jaume
Antic terme del municipi de Castelldans (Garrigues), al N del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del s XIX