Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Cotes
Despoblat
Partida
Despoblat i actual partida del municipi de Pego (Marina Alta).
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
el Serret
Despoblat
Despoblat del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a l’indret de l’actual borda del Serret, a 1 650 m alt..
Matoses
Masia
Despoblat
Despoblat i actual masia del municipi de Pedreguer (Marina Alta), al N de la vila, vora el límit amb el d’Ondara.
Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer el 1609 tenia 24 focs Era de la jurisdicció del comte d’Anna
Alf
Despoblat
Despoblat del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya).
Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d’All i Olopte, a l’indret de l’actual mas Revetllat, construït el 1593, al costat de l’església de Sant Jaume d’Alf, avui desapareguda
Alcúdia de Castell de Castells
Parròquia
Antiga parròquia que comprenia, al s. XVI, l’actual terme municipal de Castell de Castells (Marina Alta); tenia com a annexos Bitla i Aialt.
Mosoll
Església de Santa Maria de Mosoll
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Das (Baixa Cerdanya), situat a 1 165 m alt., damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859
els Negrals
Poble
Poble del municipi de Sanet i els Negrals (Marina Alta), que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb el de Sanet.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 12 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia 1535 Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
Benissivà
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 3 focs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró al mateix s XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs 1609, i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí