Resultats de la cerca
Es mostren 963 resultats
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.
el Terme
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al SE de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Supermolina
Esport general
Estació hivernal del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m
Sotanut
Veïnat
Veïnat del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), al NW i prop del poble.
Soriguera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), prop del llogaret de Soriguerola, al nord-oest del poble, entre el Segre i el riu d’Alp.
Sobirà
Despoblat
Despoblat del municipi de Gandia (Safor); antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602.
Ha donat nom a una partida del terme
Simat de Vilallonga
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilallonga de la Safor (Safor); era un antic lloc de moriscs, desaparegut amb l’expulsió del 1609.
Simat de la Valldigna
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
