Resultats de la cerca
Es mostren 8749 resultats
Västerås
Ciutat
Capital del län de Västmanland, al SE de Suècia.
Situada a la costa NW del llac Mälar, és un centre comercial i un nucli industrial, amb indústria electrotècnica, paperera i del vidre Fundada al s XI i bisbat des del s XII, durant l’edat mitjana fou un centre important d’exportació de ferro El 1527 hi fou celebrada la dieta que, sota Gustau Vasa, decidí la introducció de la Reforma a Suècia Cal destacar-ne la catedral s XIII-XV i el castell s XVI
Vänern
Llac
Llac del S de Suècia, el més gran del país i el tercer d’Europa.
És situat en una cubeta tectònica que es prolonga després en la plana de Västergötland Hi desguassen els rius Klar, Tida i Let, i és emissari del Göta, que el comunica amb l’estret de Kattegat A la riba N hi ha la ciutat de Karlstad, i a la SW, la de Vänersborg
les Valls
Masia
Veïnat
Masia (actualment deshabitada) i veïnat del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al vessant septentrional del Cadí, a la vall de Bastanist.
coma de Vallcivera
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya (Lles), al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2 517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús.
A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…
Bergslagen
Sector o indret
Regió de Suècia central compresa en el län
de Västmanland, el sud de la regió de Dalarna i entre el golf de Bòtnia i el llac Vänern.
És una regió minera i industrial, amb jaciments de ferro molt rics explotats des del s XIII, i jaciments d’argent, or, zinc, coure, manganès i plom actualment l’explotació dels minerals és ajudada pel desenvolupament de l’energia hidroelèctrica La regió és coberta de bosc i les poblacions són a les clarianes els centres industrials importants són Falun, Sandviken, Borlänge, Grängesberg i Karlskoga
Tartera
Llogaret
Llogaret del municipi de Das (Baixa Cerdanya), a l’W del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.
L’antiga església parroquial Sant Julià, romànica, depèn de la de Das esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del s XI
Trelleborg
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Ciutat portuària, és un destacat nucli industrial, amb indústria del cristall, mecànica i de pneumàtics
Travesseres
Vista general de la població de Travesseres a Lles (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al s. del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.
Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres , esmentat als s XIII i XIV El lloc és esmentat ja l’any 839 Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers