Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Talltendre
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), arrecerat al turó de la Llacuna.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn
Talló
L’església de Santa Maria, a Talló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (juntament amb Vilella; 1 060 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al S de la vila, al pla de Talló , àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló , talla del s…
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
barranc Surrac
Barranc
Nom amb el qual també és coneguda la rambla d’Aiguadoliva, al Baix Maestrat, que desemboca a la mar, al límit dels termes de Vinaròs i de Benicarló, a la platja de Surrac o del Fondalet.