Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Talló
L’església de Santa Maria, a Talló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (juntament amb Vilella; 1 060 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al S de la vila, al pla de Talló
, àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló ,…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
Urtx

Vista parcial de la població d’Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…
Urús

Vista del poble d'Urús
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…
Lles de Cerdanya

Vista general de Lles, amb les muntanyes que separen la comarca d’Andorra al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà.
Situació i presentació El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km 2 Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra 2517 m al pic de Calm Colomer 2869 m de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus…
Das

Ajuntament de Das
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació S’estén al vessant NW de la Tosa d’Alp, dita ací la Tosa de Das, des del cim on coincideix amb els termes cerdans d’Alp i Urús i amb el de Bagà Berguedà, fins a la plana, on transcorre el Segre El municipi comprèn una gran part de la vall del torrent de la Valira o la Valirota, que aflueix al Segre prop de Sanavastre La Valirota neix a la Coma Oriola, sota la Tosa, i a l’W el seu curs fa de límit municipal amb Urús fins a l’altura d’aquest poble veí, a partir del qual el curs del torrent s’endinsa en la plana dasenca El termenal amb Prats i Sansor, també a ponent, és…
Prullans
Prullans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre A més…
la Baixa Cerdanya

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’alta vall del Segre.
És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…