Resultats de la cerca

És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte

És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta , que davalla de Supermolina La seva església era dedicada a sant Vicenç El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu

Correspon a l’actual municipi de Bellver de Cerdanya, entre l’estret d’Isòvol i el coll de Saig, a l’est, i el torrent de Ridolaina i Sant Martí dels Castells, a l’oest Al segle X constituïa el pagus de Talló, i formà part, a la baixa edat mitjana, del pagus de Baridà, bé que actualment hom anomena el Baridà només la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells Amb la fundació de Bellver de Cerdanya 1225 pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya fou establerta una batllia, d’on deriva el nom de la contrada

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les…

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s XV

L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…

Situació i presentació S’estén al vessant NW de la Tosa d’Alp, dita ací la Tosa de Das, des del cim on coincideix amb els termes cerdans d’Alp i Urús i amb el de Bagà Berguedà, fins a la plana, on transcorre el Segre El municipi comprèn una gran part de la vall del torrent de la Valira o la Valirota, que aflueix al Segre prop de Sanavastre La Valirota neix a la Coma Oriola, sota la Tosa, i a l’W el seu curs fa de límit municipal amb Urús fins a l’altura d’aquest poble veí, a partir del qual el curs del torrent s’endinsa en la plana dasenca El termenal amb Prats i Sansor, també a…

Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…