Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…

Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…

Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…

Situació i presentació A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller 9,8 km 2 i Talltendre 22,9 km 2 , amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís 12 km 2 , amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat…