Resultats de la cerca

A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians 1190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956, per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE Alta Cerdanya per mitjà de la línia que també és fronterera amb França Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja…

Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…

Situació i presentació Situat al Baridà, al terme de MontellàiMartinet 30,5 km 2 el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant 2325 m, seguint vers ponent pel pic de Comabona 2547 m, el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera 2604 m, la Roca Punxenta o del Migdia 2591 m, la canal de l’Ordiguer i…

Situació i presentació A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller 9,8 km 2 i Talltendre 22,9 km 2 , amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís 12 km 2 , amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat…