Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
el Puigpedrós
Cim
Cim (2 914 m) de la serra de Campcardós situat en la frontera francoespanyola, entre la Baixa Cerdanya i l’Alta Cerdanya.
Domina pel vessant septentrional la vall de Campcardós i pel vessant meridional els circs lacustres dels estanys de Guils, de Malniu i dels Engorgs
riu del Quer
Riu
Curs fluvial de les comarques de l’Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant septentrional del Cadí, sota el puig de la Canal del Cristall Després de deixar el terme del Querforadat, i fins a la confluència amb el seu collector, és termenal entre els municipis del Pont de Bar Alt Urgell i Martinet Baixa Cerdanya
Prats de Cerdanya

Prats de Cerdanya
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Prats i Sansor
(Baixa Cerdanya), situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Grus.
És dividit en dos nuclis, Capdevila amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1 124 m alt i el Barri, a l’W El nucli vell, Capdevila, abans emmurallat, constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
les Valls
Masia
Veïnat
Masia (actualment deshabitada) i veïnat del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al vessant septentrional del Cadí, a la vall de Bastanist.
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Canals
Despoblat
Despoblat del municipi de Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a 1.425 m alt., al vessant septentrional del Moixeró, vora l’antic camí ral del Pendís.
Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d’aspecte basàltic
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
Estana

Vista d’Estana
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i centre de l’antic municipi de Víllec i Estana
, situat a 1 483 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí.
De la seva església parroquial Sant Climent depenia el santuari de Bastanist
prat d’Aguiló
Plana de pasturatge, suspesa a 1 990 m alt. al vessant septentrional de Cadí, sota el pic de Comabona i prop del pas de Gosolans, damunt la vall de Ridolaina (municipi de Martinet, Baixa Cerdanya).
Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló més conegut com a pas de Gosolans El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras