Resultats de la cerca

En procedeix una majestat romànica del segle XII Museu d’Art de Catalunya Fou municipi independent fins el 1962, en què s’incorporà a Bellver L’antic terme comprenia també el poble de Cortàs

L’església parroquial de Sant Vicenç és romànica, del segle XII s’hi conserva el notable retaule de Sant Vicenç, del segle XV El lloc és esmentat ja al segle IX al segle XI era possessió del monestir de Cuixà

L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075

La seva església, romànica, fou edificada al segle XII sobre una d’anterior preromànica que ja existia al segle X Posteriorment fou reformada segles XV i XVIII Conserva un notable campanar de torre de tres pisos El 1984 fou declarada monument historicoartístic

El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant Perdé la municipalitat a la fi del s XIX Hi ha un sol mas sota l’antiga església

És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres

L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló , talla del s…

Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…