Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pont d’Espia
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn Nuṣayr 707…
Larraix
Ciutat
Ciutat de la província de Tetuan, Marroc, a la desembocadura de Loûkkos.
Centre comercial blat, fruita, cotó, fusta, pells Port a l’Atlàntic, situat prop de Lixus, antiga colònia fenícia i després romana, esdevingué, als segles XV i XVI, un important centre de pirateria Cedida, el 1610, a Felip III de Castella, la ciutat restà ocupada pels castellans fins el 1689 Assignada a Espanya, per l’acord hispanofrancès del 1904, estigué sota protectorat espanyol des del 1912 fins al 1956, quan la independència del Marroc fou reconeguda
marquesat de Camarasa
Història
Antiga jurisdicció territorial que ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat.
Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…
Marroc
Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…
Alòs de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…
Organyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
Camarasa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al Marquesat.
Situació i presentació El municipi de Camarasa, de 155,09 km 2 d’extensió, limita amb els termes d’Àger, a l’W i al N, Vilanova de Meià, al N, Alòs de Balaguer i Cubells, a l’E, la Sentiu de Sió, Balaguer i Os de Balaguer enclavament de Gerb, al S, i amb les Avellanes i Santalinya a l’W Al N del territori principal del municipi hi ha l’enclavament de Rúbies, entre els municipis de Vilanova de Meià E i d’Àger W, mentre que per tramuntana confronta amb Llimiana, del Pallars Jussà El terme de Camarasa és situat a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus Constitueix el…