Resultats de la cerca
Es mostren 6937 resultats
cap de Peñas
Cap de Peñas
© Jaume Ferrández
Promontori de la costa cantàbrica, a Astúries, entre Avilés i Gijón.
Peñarroya-Pueblonuevo
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia.
És centre miner mines d’hulla i antracita i industrial foneries de plom, fàbriques de paper, d’adobs i de productes químics Conreus d’hortalisses i cereals
Peñarroya
Cim
Pic culminant de la serra de Gúdar, a la serralada Ibèrica (2.019 m), a Terol.
Peñalara
Cim
Pic culminant de la serra de Guadarrama, al NE del port de Navacerrada (2 469 m), entre Segòvia i Madrid.
Peña Labra
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, entre la comunitat de Cantàbria i la província de Palència (2.016 m).
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
Pedrós
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Albatàrrec (Segrià), al SE del poble, vora el canal d’Urgell.
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat