Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
piscina de l’Escullera
La piscina de l’Escullera durant un campionat
CN Barcelona
Natació
Nom amb el qual es coneix la piscina coberta de 33,33 m que el Club Natació Barcelona construí en el període 1921-24, atès que el seu emplaçament és just al començament de l’escullera del moll de Llevant, al port de Barcelona.
El 2003 se’n construí una altra, de costat, de 50 m, que hom anomena Nova Escullera
Colldarnat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 243 m d’altitud al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d’Arnat, a la capçalera del torrent de l’Espluga, al camí vell de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell, per on ara passa la pista cap a Montan de Tost.
Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat No gaire lluny d’aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l’Espluga, d’origen romànic
corregiment de Vilafranca del Penedès
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada
Cípsela
Ciutat
Antiga ciutat que segons l’ Ora maritima
d’Aviè era a la costa nord de Catalunya.
No citada en cap altra font antiga, és de localització difícil Schulten la situa a la Fonollera, entre l’Estartit i Pals Potser podria ésser identificada amb la ciutat d'Ullastret Hom ha dubtat, però, de la seva existència
costa de Fora
Costa meridional de la península de la Banya
, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador 23,88 km 2 , on hi ha les Salines de la Ràpita, pertinença del municipi de Sant Carles de la Ràpita Montsià, a l’altra banda del port dels Alfacs
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del s IV, Segarra
canal Baridana
canal Baridana
© Xevi Varela
Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí, al terme de Cava (Alt Urgell).
Al capdamunt hi ha el coll de la canal Baridana 2485 m alt, que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana A llevant del coll hi ha el puig de la canal Baridana , punt culminant del Cadí 2647 m
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
Sant Jaume
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada muntanya amunt al N de Montargull, totalment isolada en uns camps.
Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts