Resultats de la cerca

Centre cultural i industrial Desenvolupada a partir d’una església construïda pels comtes de Komburg l’any 970 els quals portaren després el títol de Rothenburg-Komburg , tingué una època d’or als s XIV-XVI, de la qual conserva innombrables construccions

A la guerra dels Set Anys, Frederic el Gran hi desféu en poques hores un exèrcit de francesos i austríacs

Hi ha una petita capella, moderna, dedicada a sant Antoni Fins el 1969 fou de l’antic municipi de Montanissell

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

És situat al N de l’illa d’Usedom, a l’estuari format a la desembocadura del Peene, a la costa bàltica A la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a centre de recerca de míssils V1 i V2 Després del 1945 hom hi installà una base naval S'hi conserva una collecció vikinga de braçalets d’or del segle X

Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants

L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…

Té zones residencials i industrials Poc danyat durant la Segona Guerra Mundial, conserva interessants edifics medievals Antic poble eslau i germànic al s XIII, es convertí a mitjan s XIX en suburbi residencial de Berlín Inclòs dins el Berlín Oriental, esdevingué seu del govern de la RDA, a la qual, per aquest motiu, de vegades hom es referia amb l’expressió ‘règim de Pankow’