Resultats de la cerca
Es mostren 7649 resultats
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur
Pui de l’Anell
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), dins l’antic terme d’Orcau, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner
Prullans
Prullans (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins l’any 1970 del de Fígols de la Conca, al Castissent.
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
Prasquiró
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), al SW del poble de Sant Salvador de Toló.
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Posadas
Ciutat
Capital de la província de Misiones, Argentina, a la regió Litoral.
La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.