Resultats de la cerca
Es mostren 5140 resultats
Davao
Ciutat
Ciutat del sud de l’illa de Mindanao, Filipines, al fons del golf de Davao, al peu del volcà Apo.
Els últims anys ha experimentat un gran creixement demogràfic degut a una forta immigració japonesa És el centre d’una fèrtil regió agrícola abacà, arròs, copra, cacau, cafè, plantacions de cautxú i cocoters És un port molt actiu que exporta abacà i copra
Darmós
Vista parcial del poble de Darmós (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós
, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784 La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques l’església fou refeta en 1862-67
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
coll de Creus
Collada
Coll (1 440 m) a l’extrem occidental de la serra de Cadí (Alt Urgell), entre Adraén i la Bastida d’Hortons.
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
pic del Cossol
Muntanya
Contrafort oriental (1 805 m alt.) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra).
bordes de Cortvassill
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall de Santa Magdalena, dins l’antic terme de Civís.