Resultats de la cerca
Es mostren 4618 resultats
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
el Puig
Caseria
Caseria del municipi de Sant Martí Vell (Gironès), a l’E del poble.
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Posadas
Ciutat
Capital de la província de Misiones, Argentina, a la regió Litoral.
La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
Santa Fe
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Litoral.
La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions
Santa Fe
Ciutat
Capital de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió Litoral.
És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior
Santa Eulàlia Sacosta
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Girona, que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants.
A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada N'era sufragània l’església de Campdorà Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta